1 files changed, 664 insertions, 0 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_basics.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_basics.ssi
new file mode 100644
index 0000000..ee090ed
--- /dev/null
+++ b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_basics.ssi
@@ -0,0 +1,664 @@
+:B~ Conceptes bàsics
+
+1~the-basics Conceptes bàsics
+
+Aquest capítol conté una breu descripció del procés de construcció i les
+instruccions per a l'utilització dels tres tipus d'imatge més comunes. El
+tipus d'imatge més versàtil #{iso-hybrid}# es pot utilitzar en una màquina
+virtual, en un medi òptic o qualsevol altre dispositiu d'emmagatzematge
+USB. En certs casos especials, com s'explica més endavant, el tipus #{hdd}#
+pot ser el més adequat. El capítol conté instruccions detallades per a la
+construcció d'una imatge tipus #{netboot}#, que és una mica més complicat a
+causa de la configuració necessària en el servidor. Aquest és un tema una
+mica avançat per a algú que no està familiaritzat ja amb l'arrencada en
+xarxa, però s'inclou aquí perquè un cop que la configuració es porta a
+terme, es tracta d'una manera molt convenient per a provar i desplegar
+imatges per a l'arrencada en xarxa local sense la molèstia de tractar amb
+els dispositius de les imatges.
+
+La secció acaba amb una breu introducció al {webbooting}#webbooting que és,
+potser, la forma més fàcil d'utilitzar imatges diferents per a diferents
+propòsits, canviant d'una a l'altra segons sigui necessari, utilitzant
+internet com un mitjà.
+
+Al llarg del capítol, sovint es fa referència als noms dels fitxers produïts
+per defecte per live-build. Si es {descarrega una imatge
+prefabricada}#downloading-prebuilt-images, els noms dels fitxers poden ser
+direrents.
+
+2~what-is-live Què és un sistema viu?
+
+Un sistema viu és un sistema operatiu que arrenca en un equip des d'un
+dispositiu extraïble, com un CD-ROM o una memòria USB o des d'una xarxa, a
+punt per a fer servir sense cap tipus d'instal·lació en la unitat(s)
+habitual(s), amb una configuració automàtica feta en temps d'execució (veure
+{Termes}#terms).
+
+Amb live systems, és un sistema operatiu, construït per a una de les
+arquitectures suportades (actualment amd64 i i386). Conté les següents
+parts:
+
+_* *{Imatge del nucli Linux}*, generalment s'anomena #{vmlinuz*}#
+
+_* *{Imatge del disc RAM inicial (initrd)}*: un disc RAM configurat per a
+l'arrencada de Linux, que conté els mòduls que possiblement es necessitaran
+per a muntar la imatge del sistema i algunes seqüències d'ordres per a
+fer-ho.
+
+_* *{Imatge del sistema}*: Imatge del sistema de fitxers del sistema
+operatiu. Normalment, s'utilitza un sistema de fitxers comprimit SquashFS
+per a minimitzar la mida de la imatge. Tenir en compte que és de només
+lectura. Així, durant l'arrencada, el sistema Debian Live utilitzarà el disc
+RAM i un mecanisme de "unió" per a permetre l'escriptura de fitxers en el
+sistema en funcionament. No obstant això, totes les modificacions es perdran
+al apagar l'equip si no és que s'utilitza la persistència opcional (vegeu
+{Persistència}#persistence).
+
+_* *{Carregador d'arrencada }*: Una petita peça de codi dissenyat per a
+arrencar des del medi triat, possiblement presentant un indicador
+d'arrencada o un menú per a permetre la selecció
+d'opcions/configuració. Carrega el nucli de Linux i el seu initrd per a
+funcionar amb un sistema de fitxers del sistema associat. Es poden utilitzar
+diverses solucions, en funció del medi de destinació i el format del sistema
+de fitxers que conté els components esmentats anteriorment: isolinux per a
+arrencar des de CD o DVD en format ISO9660, syslinux per a una unitat USB o
+HDD que s'iniciarà des de particions VFAT, extlinux per a particions
+ext2/3/4 i btrfs, pxelinux per a PXE netboot, GRUB per a particions
+ext2/3/4, etc.
+
+Es pot utilitzar live-build per a construir la imatge del sistema amb
+especificacions pròpies, configurar un nucli de Linux, el initrd, i un
+carregador d'arrencada per a executar-los, tot això en un format depenent
+del medi (imatge ISO9660, imatge de disc, etc.).
+
+2~downloading-prebuilt-images Descàrrega d'imatges prefabricades
+
+Si bé l'objectiu d'aquest manual és el desenvolupament i la construcció
+d'imatges en viu pròpies, es pot simplement voler provar una de les nostres
+imatges prefabricades, ja sigui com una introducció al seu ús o a la
+construcció d'imatges personalitzades. Aquestes imatges estan construïdes
+utilitzant el nostre {repositori git
+live-images}#clone-configuration-via-git i les versions oficials estables es
+publiquen a https://www.debian.org/CD/live/. A més, les versions antigues i
+les futures, i les imatges no oficials que contenen microprogramari i
+controladors no lliures estan disponibles a
+http://live-systems.org/cdimage/release/.
+
+2~using-web-builder Ús del servei de construcció d'imatges en viu web
+
+Com un servei a la comunitat, oferim un servei web capaç de construïr
+imatges en viu a http://live-systems.org/build/. Aquest lloc es mantingut
+sobre una base del millor esforç. És a dir, encara que ens esforcem per a
+mantenir-lo al dia i que estigui operatiu en tot moment, i de fer anuncis
+d'interrupcions importants del servei, no podem garantir una disponibilitat
+del 100% o una creació d'imatges ràpida. Tanmateix, el servei pot tenir, de
+tant en tant, problemes que triguin algun temps en resoldre's. Si es té
+problemes o preguntes sobre aquest servei, posar-se en {contacte amb
+nosaltres}#contact, proporcionant l'enllaç a la pàgina web de la imatge
+construïda.
+
+3~ Ús i advertències sobre el servei web
+
+La interfície web actualment no pot prevenir l'ús de combinacions d'opcions
+no vàlides, i en particular, quan el canvi d'una opció que normalment (és a
+dir, utilitzant live-build directament) canviaria els valors predeterminats
+d'altres opcions que figuren en el formulari de la web, el constructor web
+no canvia aquests valors predeterminats. En particular, si es canvia
+#{--architectures}# del valor per defecte #{i386}# a #{amd64}#, s'ha de
+canviar l'opció corresponent #{--linux-flavours}# del valor per defecte
+#{586}# a #{amd64}#. Veure la pàgina del manual #{lb_config}# per a la
+versió de live-build instal·lada al constructor web per a més detalls. El
+nombre de la versió de live-build apareix a la part inferior de la pàgina
+web.
+
+El càlcul de temps donat pel constructor web és només una estimació
+aproximada i pot no reflectir acuradament el temps que realment es necessita
+per a finalitzar la construcció d'una imatge. Tenir en compte que aquesta
+estimació tampoc s'actualitza tal i com va passant el temps. Cal tenir una
+mica de paciència. No tornar a carregar la pàgina després de enviar la
+proposta de construcció, ja que això pot tornar a reenviar una nova petició
+amb els mateixos paràmetres. Posar-se {en contacte amb nosaltres}#contact si
+no es rep la notificació de la construcció un cop que s'estigui segur que
+s'ha esperat prou i verificat que la notificació per correu electrònic no ha
+anat a parar al spam.
+
+El servei web està limitat en el tipus d'imatges que es poden
+construir. Això el manté simple i eficient d'utilitzar i mantenir. Si es
+desitja realitzar personalitzacions que no es contemplen en la interfície
+web, a la resta d'aquest manual s'explica com crear imatges pròpies amb
+live-build.
+
+2~building-iso-hybrid Primers passos: construcció d'una imatge ISO híbrida
+
+Independentment del tipus d'imatge, s'haurà de fer els mateixos passos
+bàsics per a construir una imatge cada vegada. Com a primer exemple, crear
+un directori de treball, canviar a aquest directori i executar la següent
+seqüència d'ordres live-build per a crear una imatge ISO híbrida de base que
+conté només el sistema per defecte de Debian sense X.org. És adequat per a
+gravar en un CD o DVD, i també per a copiar en una memòria USB.
+
+El nom del directori de treball és absolutament indiferent, però si es fa un
+cop d'ull als exemples utilitzats a live-manual, és una bona idea utilitzar
+un nom que ajudi a identificar la imatge amb que s'està treballant en cada
+directori, especialment si s'està treballant o experimentant amb diferents
+tipus d'imatges. En aquest cas, anem a construir un sistema per defecte així
+que l'anomenarem, per exemple, live-default.
+
+code{
+
+ $ mkdir live-default && cd live-default
+
+}code
+
+Aleshores, executar l'ordre #{lb config}#. Això crearà una jerarquia
+«config/» en el directori actual per a ser utilitzada per altres ordres:
+
+code{
+
+ $ lb config
+
+}code
+
+Aquí no es passa cap paràmetre a aquestes ordres, per tant s'utilitzaran les
+opcions per defecte. Veure {L'ordre lb config}#lb-config per a més detalls.
+
+Ara que la jerarquia «config/» ja existeix, crear la imatge amb l'ordre #{lb
+build}#:
+
+code{
+
+ # lb build
+
+}code
+
+Aquest procés tardarà una mica, depenent de la velocitat del ordinador i de
+la connexió de la xarxa. Quan hagi acabat, ha d'haver un fitxer imatge
+#{live-image-i386.hybrid.iso}#, a punt per a ser utilitzat, en el directori
+actual.
+
+*{Nota:}* Si s'està construint en un sistema amd64 el nom de la imatge resultant serà #{live-image-amd64.hybrid.iso}#. Tenir en compte aquesta convenció al llarg del manual.
+
+2~using-iso-hybrid Usar una imatge ISO híbrida en viu
+
+Després de la construcció o la descàrrega d'una imatge ISO híbrida, que pot
+ser obtinguda a https://www.debian.org/CD/live/, el següent pas habitual és
+preparar el dispositiu per a l'arrencada, ja sigui medis òptics com un
+CD-R(W) o DVD-R(W) o una memòria USB.
+
+3~burning-iso-image Gravar una imatge ISO en un medi físic
+
+Gravar una imatge ISO és fàcil. Simplement cal instal·lar /{xorriso}/ i
+utilitzar-lo des de la línia d'ordres per a gravar la imatge. Per exemple:
+
+code{
+
+ # apt-get install xorriso
+ $ xorriso -as cdrecord -v dev=/dev/sr0 blank=as_needed live-image-i386.hybrid.iso
+
+}code
+
+3~copying-iso-hybrid-to-usb Copiar una imatge ISO híbrida en un dispositiu
+USB
+
+Les imatges ISO preparades amb #{xorriso}#, és poden copiar directament a
+una memòria USB utilitzant el programa #{cp}# o un altre
+d'equivalent. Connectar una memòria USB amb una mida prou gran per al fitxer
+de la imatge i determinar quin dispositiu és, que d'ara endavant anomenarem
+#{${USBSTICK}}#. Aquest és el dispositiu de la memòria, com per exemple
+#{/dev/sdb}#, i no una partició, com ara #{/dev/sdb1}#! Es pot trobar el nom
+del dispositiu correcte mirant la sortida de #{dmesg}# després de connectar
+la memòria usb, o encara millor, #{ls -l /dev/disk/by-id}#.
+
+Quan s'estigui segur de tenir el nom del dispositiu correcte, utilitzar
+l'ordre #{cp}# per a copiar la imatge a la memòria. *{Fent això es perdran
+definitivament tots els continguts anteriors de la memòria usb!}*
+
+code{
+
+ $ cp live-image-i386.hybrid.iso ${USBSTICK}
+ $ sync
+
+}code
+
+*{Nota:}* L'ordre /{sync}/ s'utilitza per a assegurar-se que totes les dades, que el nucli emmagatzema en la memòria durant la còpia de la imatge, s'escriuen en el dispositiu USB.
+
+3~using-usb-extra-space Utilitzar l'espai lliure en una memòria USB
+
+Després de copiar la #{live-image-i386.hybrid.iso}# en un dispositiu USB, la
+primera partició serà utilitzada pel sistema en viu. Per a poder utilitzar
+l'espai que queda lliure es pot utilitzar una eina de particionament com
+/{gparted}/ o /{parted}/ per a crear una nova partició.
+
+code{
+
+ # gparted ${USBSTICK}
+
+}code
+
+Després de crear la partició, on #{${PARTITION}}# és el nom de la partició,
+com ara #{/dev/sdb2}#, s'ha de crear un sistema de fitxers. Una opció
+possible seria ext4.
+
+code{
+
+ # mkfs.ext4 ${PARTITION}
+
+}code
+
+*{Nota:}* Si es vol utilitzar l'espai addicional amb Windows, pel que sembla, aquest sistema operatiu normalment no pot accedir a altres particions més que a la primera. Algunes solucions a aquest problema han estat discutides a la nostra {llista de correu}#contact, però sembla que no hi ha respostes fàcils.
+
+*{Recordar: Cada vegada que s'instal·li una nova live-image-i386.hybrid.iso al dispositiu, es perdran totes les dades perquè la taula de particions se sobreescriu amb el contingut de la imatge, de manera que es assenyat fer una còpia de seguretat de la partició addicional per a restaurar les dades de nou després d'actualitzar la imatge en viu.}*
+
+3~booting-live-medium Arrencar el medi en viu
+
+La primera vegada que s'arrenqui el medi en viu, ja sigui des de CD, DVD,
+memòria USB, o PXE, pot ser necessaria alguna petita configuració al BIOS
+del ordinador en primer lloc. Atès que les BIOS varien molt en les seves
+funcions i dreceres de teclat, no podem entrar en el tema en profunditat
+aquí. Algunes BIOS proporcionen una tecla per a obrir un menú de dispositius
+d'arrencada, que és la manera més fàcil si es troba disponible al
+sistema. En cas contrari, cal entrar al menú de configuració del BIOS i
+canviar l'ordre d'arrencada per a situar el dispositiu del sistema en viu
+abans que el dispositiu d'arrencada normal.
+
+Després d'arrencar des del dispositiu, es veurà un menu d'inici. Si es prem
+«entrer» el sistema s'iniciarà amb l'entrada #{Live}# i les seves opcions
+per defecte. Per a obtenir més informació sobre les opcions d'arrencada,
+llegir «l'ajuda» (help) al menú i també les pàgines del manual de live-boot
+i live-config que es troben dins del sistema en viu.
+
+Suposant que s'ha seleccionat #{Live}# i s'ha arrencat una imatge
+d'escriptori per defecte, després que els missatges d'arrencada hagin passat
+s'haurà iniciat una sessió com a usuari #{user}# i es veurà un escriptori, a
+punt per a ser utilitzat. Si s'ha arrencat una imatge de només consola, com
+per exemple una imatge #{standard}# de les {imatges
+prefabricades}#downloading-prebuilt-images, s'iniciarà una sessió com a
+usuari #{user}# i es veurà el indicador de la shell, a punt per a ser
+utilitzat.
+
+2~using-virtual-machine Utilitzar una màquina virtual per a fer proves
+
+Pot ser un gran estalvi de temps per al desenvolupament d'imatges en viu
+executar-les en una màquina virtual (VM). Això no està exempt
+d'advertiments:
+
+_* L'execució d'una màquina virtual requereix de suficient memòria RAM, tant
+per al sistema operatiu convidat i l'amfitrió i es recomana una CPU amb
+suport de maquinari per a la virtualització.
+
+_* Hi ha algunes limitacions inherents a l'execució en una màquina virtual,
+per exemple, rendiment de vídeo pobre, opcions limitadades de maquinari
+emulat.
+
+_* En el desenvolupament per a un maquinari específic, no hi ha cap
+substitut millor que el propi maquinari.
+
+_* De tant en tant hi ha errors que només sorgeixen durant l'execució en una
+màquina virtual. En cas de dubte, comprovar la imatge directament al
+maquinari.
+
+Sempre que es pugui treballar dins d'aquestes limitacions, examinar el
+programari de màquina virtual disponible i triar un que sigui adequat per a
+les necessitats pròpies.
+
+3~testing-iso-with-qemu Provar una imatge ISO amb QEMU
+
+La màquina virtual més versàtil dins Debian és QEMU. Si el processador té
+suport de maquinari per a la virtualització, utilitzar el paquet
+/{qemu-kvm}/; la descripció del paquet /{qemu-kvm}/ enumera breument els
+requisits.
+
+Primer, instal·lar /{qemu-kvm}/ si el processador ho suporta. Si no,
+instal·lar /{qemu}/, en aquest cas el nom del programa és #{qemu}# en lloc
+de #{kvm}# en els exemples següents. El paquet /{qemu-utils}/  també és
+valuós per a la creació d'imatges de disc virtuals amb #{qemu-img}#.
+
+code{
+
+ # apt-get install qemu-kvm qemu-utils
+
+}code
+
+Arrencar una imatge ISO és senzill:
+
+code{
+
+ $ kvm -cdrom live-image-i386.hybrid.iso
+
+}code
+
+Veure les pàgines del manual per a més detalls
+
+3~testing-iso-with-virtualbox Provar una imatge ISO amb VirtualBox
+
+Per a provar la ISO amb /{virtualbox}/:
+
+code{
+
+ # apt-get install virtualbox virtualbox-qt virtualbox-dkms
+ $ virtualbox
+
+}code
+
+Crear una nova màquina virtual, canviar els paràmetres d'emmagatzematge per
+a utilitzar #{live-image-i386.hybrid.iso}# com  unitat de CD/DVD i arrencar
+la màquina.
+
+*{Nota:}* Per a provar sistemes vius que contenen X.org amb /{virtualbox}/, segurament es assenyat incloure el paquet del driver VirtualBox X.org, /{virtualbox-guest-dkms}/ i /{virtualbox-guest-x11}/, en la configuració de live-build. En cas contrari, la resolució es limita a 800x600.
+
+code{
+
+ $ echo "virtualbox-guest-dkms virtualbox-guest-x11" >> config/package-lists/my.list.chroot
+
+}code
+
+Per tal de fer que el paquet dkms funcioni, s'han d'instal·lar també les
+capçaleres del nucli per a la variant del nucli de la imatge. En lloc
+d'enumerar manualment el paquet /{linux-headers}/ correcte en la llista de
+paquets creat anteriorment, la selecció del paquet adequat es pot fer
+automàticament amb live-build.
+
+code{
+
+  $ lb config --linux-packages "linux-image linux-headers"
+
+}code
+
+2~using-hdd-image Construir i utilitzar una imatge HDD
+
+Construir una imatge HDD és similar a una ISO híbrida en tots els aspectes,
+excepte que s'especifica #{-b hdd}#, que el nom del fitxer resultant és
+#{live-image-i386.img}# i que no es pot gravar en medis òptics. És adequada
+per a arrencar des de dispositius USB, discs durs USB, i altres dispositius
+d'emmagatzematge portàtils. Normalment, una imatge ISO híbrida es pot
+utilitzar per a aquest propòsit en el seu lloc, però si el BIOS no maneja
+adequadament les imatges híbrides, cal utilitzar una imatge HDD.
+
+*{Nota:}* si s'ha creat una imatge ISO híbrida amb l'exemple anterior, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre #{lb clean}# (veure {L'ordre lb clean}#lb-clean):
+
+code{
+
+ # lb clean --binary
+
+}code
+
+Executar l'ordre #{lb config}# com abans, excepte que aquesta vegada
+especificant el tipus d'imatge HDD:
+
+code{
+
+ $ lb config -b hdd
+
+}code
+
+Ara construir la imatge amb l'ordre #{lb build}#:
+
+code{
+
+ # lb build
+
+}code
+
+Quan la construcció acabi, hauria d'haver un fitxer #{live-image-i386.img}#
+al directori actual.
+
+La imatge binària generada conté una partició VFAT i el carregador
+d'arrencada syslinux, llestos per a ser escrits directament a una memòria
+USB. Un cop més, donat que l'ús d'una imatge HDD és com utilitzar una imatge
+ISO híbrida en un USB, seguir les instruccions de {Usar una imatge ISO
+híbrida en viu}#using-iso-hybrid, però amb el nom de fitxer
+#{live-image-i386.img}# en lloc de #{live-image-i386.hybrid.iso}#.
+
+Igualment, per a provar una imatge HDD amb Qemu, instal·lar /{qemu}/ com
+s'ha descrit anteriorment a {Provar una imatge ISO amb
+QEMU}#testing-iso-with-qemu. A continuació, executar #{kvm}# o #{qemu}#,
+segons la versió instal·lada al sistema amfitrió, especificant
+#{live-image-i386.img}# com a primer disc dur.
+
+code{
+
+ $ kvm -hda live-image-i386.img
+
+}code
+
+2~building-netboot-image Construir una imatge netboot
+
+La següent seqüència d'ordres crearà una imatge netboot bàsica que conté el
+sistema per defecte de Debian sense X.org. És adequada per a l'arrencada en
+xarxa.
+
+*{Nota:}* si s'ha realitzat algun dels exemples anteriors, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre #{lb clean}#:
+
+code{
+
+ # lb clean
+
+}code
+
+En aquest cas concret, un #{lb clean --binary}# no seria suficient per a
+netejar les etapes necessàries. La causa d'això és que en les configuracions
+d'arrencada en xarxa, es necessita una configuració initramfs diferent que
+live-build realitza automàticament quan es construeixen imatges netboot. Ja
+que la creació del initramfs pertany a l'etapa chroot, fer el canvi a
+netboot en un directori de construcció existent significa reconstruir
+l'etapa chroot també. Per tant, s'ha de fer un #{lb clean}# (que eliminarà
+l'etapa chroot, també)
+
+Executar l'ordre següent per a configurar la imatge per a arrencar en xarxa:
+
+code{
+
+ $ lb config -b netboot --net-root-path "/srv/debian-live" --net-root-server "192.168.0.2"
+
+}code
+
+A diferència de les imatges ISO i HDD, l'arrencada en xarxa no serveix el
+sistema de fitxers al client, per tant els fitxers han de ser servits a
+través de NFS. Amb lb config es poden elegir diferents sistemes de fitxers
+de xarxa. Les opcions #{--net-root-path}# i #{--net-root-server}#
+especifiquen la ubicació i el servidor, respectivament,  del servidor NFS on
+es troba la imatge del sistema de fitxers a l'hora d'arrencar. Assegurar-se
+que aquests s'ajusten als valors adequats per a la xarxa i el servidor.
+
+Ara construir la imatge amb l'ordre #{lb build}#:
+
+code{
+
+ # lb build
+
+}code
+
+En l'arrencada en xarxa, el client executa una petita peça de programari que
+normalment es troba a la EPROM de la targeta Ethernet. Aquest programa envia
+una petició DHCP per a obtenir una adreça IP i la informació sobre què fer a
+continuació. Per regla general, el següent pas és aconseguir un carregador
+d'arrencada de més alt nivell a través del protocol TFTP. Podria ser GRUB,
+pxelinux o fins i tot arrencar directament a un sistema operatiu com Linux.
+
+Per exemple, si es descomprimeix el arxiu #{live-image-i386.netboot.tar}#
+generat al directori #{/srv/debian-live}#, es trobarà  la imatge del sistema
+de fitxers a #{live/filesystem.squashfs}# i el nucli, initrd i carregador
+d'arrencada pxelinux a #{tftpboot/}#.
+
+Ara hem de configurar els tres serveis al servidor per a l'arrencada en
+xarxa: el servidor DHCP, servidor TFTP i el servidor NFS.
+
+3~ Servidor DHCP 
+
+S'ha de configurar el servidor DHCP de la xarxa per a assegurar-se que dona
+una adreça IP per al client del sistema d'arrencada en xarxa, i per a
+anunciar la ubicació del carregador d'arrencada PXE.
+
+Heus aquí un exemple per a servir d'inspiració, escrit per al servidor ISC
+DHCP #{isc-dhcp-server}# al fitxer de configuració #{/etc/dhcp/dhcpd.conf}#:
+
+code{
+
+ # /etc/dhcp/dhcpd.conf - configuration file for isc-dhcp-server
+
+ ddns-update-style none;
+
+ option domain-name "example.org";
+ option domain-name-servers ns1.example.org, ns2.example.org;
+
+ default-lease-time 600;
+ max-lease-time 7200;
+
+ log-facility local7;
+
+ subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
+   range 192.168.0.1 192.168.0.254;
+   filename "pxelinux.0";
+   next-server 192.168.0.2;
+   option subnet-mask 255.255.255.0;
+   option broadcast-address 192.168.0.255;
+   option routers 192.168.0.1;
+}
+
+}code
+
+3~ Servidor TFTP
+
+Aquest serveix el nucli i el disc ram inicial per al sistema en temps
+d'execució.
+
+S'ha d'instal·lar el paquet /{tftpd-hpa}/. Aquest pot servir tots els
+fitxers continguts dins d'un directori arrel, per regla general
+#{/srv/tftp}#. Per tal que es serveixin els fitxers dins de
+#{/srv/debian-live/tftpboot}#, s'ha d'executar com a superusuari la següent
+ordre:
+
+code{
+
+ # dpkg-reconfigure -plow tftpd-hpa
+
+}code
+
+i omplir el nou directori del servidor tftp quan ho hàgim de fer.
+
+3~ Servidor NFS
+
+Un cop l'ordinador ha descarregat, ha arrencat el nucli de Linux i ha
+carregat el initrd, intentarà muntar la imatge del sistema de fitxers en viu
+a través d'un servidor NFS.
+
+S'ha d'instal·lar el paquet /{nfs-kernel-server}/
+
+Llavors, fer que la imatge del sistema de fitxers estigui disponible a
+través de NFS afegint una línia com la següent a #{/etc/exports}#:
+
+code{
+
+ /srv/debian-live *(ro,async,no_root_squash,no_subtree_check)
+
+}code
+
+i informar al servidor NFS sobre aquesta nova exportació amb la següent
+ordre:
+
+code{
+
+ # exportfs -rv
+
+}code
+
+La configuració d'aquests tres serveis pot ser una mica difícil. És possible
+que es necessiti una mica de paciència per a aconseguir que tots tres
+funcionin plegats. Per a obtenir més informació, veure el wiki de syslinux a
+http://www.syslinux.org/wiki/index.php/PXELINUX o la secció TFTP Net Booting
+al Manual del Instal·lador de Debian a
+http://d-i.alioth.debian.org/manual/ca.i386/ch04s05.html. Això pot ajudar,
+ja que els seus processos són molt similars.
+
+3~ Com provar l'arrencada en xarxa
+
+La creació d'imatges d'arrencada en xarxa es senzilla amb live-build, però
+provar les imatges en màquines físiques pot costar molt de temps.
+
+Per a fer la nostra vida més fàcil, podem utilitzar la virtualització.
+
+3~ Qemu
+
+_* Instal·lar /{qemu}/, /{bridge-utils}/, /{sudo}/.
+
+Editar #{/etc/qemu-ifup}#:
+
+code{
+
+ #!/bin/sh
+ sudo -p "Password for $0:" /sbin/ifconfig $1 172.20.0.1
+ echo "Executing /etc/qemu-ifup"
+ echo "Bringing up $1 for bridged mode..."
+ sudo /sbin/ifconfig $1 0.0.0.0 promisc up
+ echo "Adding $1 to br0..."
+ sudo /usr/sbin/brctl addif br0 $1
+ sleep 2
+
+}code
+
+Descarregar o crear un #{grub-floppy-netboot}#.
+
+Llançar #{qemu}# amb "#{-net nic,vlan=0 -net tap,vlan=0,ifname=tun0}#"
+
+2~webbooting Webbooting
+
+Webbooting és una manera convenient d'aconseguir i arrencar sistemes vius
+utilitzant internet com un mitjà. Els requisits per fer webbooting són molt
+pocs. D'una banda, es necessita un dispositiu amb un carregador d'arrencada,
+un disc ram inicial i un nucli. D'altra banda, un servidor web per
+emmagatzemar els fitxers squashfs que contenen el sistema de fitxers.
+
+3~ Obtenir els fitxers webboot
+
+Com de costum, es pot construir les imatges un mateix o utilitzar els
+fitxers prefabricats, que estan disponibles a la pàgina principal del
+projecte a http://live-systems.org/. Les imatges prefabricades són adients
+per fer proves inicials fins que un pugui afinar les seves pròpies
+necessitats. Si ja s'ha construït una imatge en viu, els fitxers necessaris
+pel webbooting es troben al directori de construcció sota
+#{binary/live/}#. Els fitxers s'anomenen #{vmlinuz}#, #{initrd.img}# i
+#{filesystem.squashfs}#.
+
+També és possible extreure els fitxers d'una imatge iso ja existent. Per tal
+d'aconseguir això, muntar la imatge de la següent manera: 
+
+code{
+
+ # mount -o loop image.iso /mnt
+
+}code
+
+Els fitxers es troben sota el directori #{live/}#. En aquest cas concret,
+seria #{/mnt/live/}#. Aquest mètode té el desavantatge que cal ser root per
+poder muntar la imatge. No obstant això, té l'avantatge que és fàcil de fer
+amb un script, i per tant es pot automatitzar.
+
+Però, sens dubte, la forma més fàcil d'extreure els fitxers d'una imatge iso
+i pujar-los al servidor web a la vegada, és utilitzant el midnight commander
+o /{mc}/. Si es té el paquet /{genisoimage}/ instal·lat, aquest gestor de
+fitxers de dos panells permet examinar el contingut d'un arxiu iso en un
+panell i pujar els fitxers via ftp en l'altre panell. Tot i que aquest
+mètode requereix fer un treball manual, no requereix privilegis de root.
+
+3~ Arrencar imatges webboot
+
+Mentre que alguns usuaris prefereixen utilitzar la virtualització per prova
+el webbooting, en aquest cas utilitzem maquinari real perquè coincideixi amb
+el següent cas d'ús, que només ha de ser considerat com un exemple.
+
+Per a arrencar una imatge webboot és suficient tenir els components
+esmentats anteriorment, és a dir, #{vmlinuz}# i #{initrd.img}# en una
+memòria usb dins d'un directori anomenat #{live/}# i instal·lar syslinux com
+a gestor d'arrencada. Després, arrencar des de la memòria usb i escriure
+#{fetch=URL/RUTA/AL/FITXER}# a les opcions d'arrencada. live-boot
+descarregarà l'arxiu squashfs i l'emmagatzemarà en la memòria ram. D'aquesta
+manera, és possible utilitzar el sistema de fitxers comprimit descarregat
+com si fos un sistema viu normal. Per exemple:
+
+code{
+
+ append boot=live components fetch=http://192.168.2.50/images/webboot/filesystem.squashfs
+
+}code
+
+*{Cas d'ús:}* Tenir un servidor web en el qual s'ha emmagatzemat dos arxius squashfs, un que conté un escriptori complet, com ara gnome, i un standard. Si es necessita un entorn gràfic per a una màquina, es pot connectar la memòria usb i arrencar la imatge gnome. Si es necessita una de les eines que s'inclouen en el segon tipus d'imatge, potser per a una altra màquina, arrencar des de internet la imatge standard.