1 files changed, 676 insertions, 0 deletions
diff --git a/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi
new file mode 100644
index 0000000..e904390
--- /dev/null
+++ b/markup/pod/live-manual/media/text/ca/user_customization-packages.ssi
@@ -0,0 +1,676 @@
+:B~ Personalització de la instal·lació de paquets
+
+1~customizing-package-installation Personalització de la instal·lació de
+paquets
+
+La personalització més bàsica d'un sistema en viu pot ser la selecció dels
+paquets que seran inclosos en la imatge. Aquest capítol explica les diverses
+opcions de live-build per a personalitzar la instal·lació de paquets durant
+la construcció. Les opcions més importants que influeixen en els paquets que
+estan disponibles per a ser instal·lats en la imatge són les àrees de
+distribució i el arxiu. Per a garantir velocitats de descàrrega decents,
+s'ha de triar un mirall de distribució proper. També es pot incloure
+repositoris de backports, paquets experimentals o personalitzats, o incloure
+paquets directament com si fossin fitxers. Es poden definir llistes de
+paquets, incloent-hi els metapaquets que instal·laran diversos paquets
+relacionats alhora, com ara paquets per a un ordinador d'escriptori o un
+llenguatge en particular. Finalment, una sèrie d'opcions donen un cert
+control sobre /{apt}/ o si es prefereix /{aptitude}/, quan s'instal·len els
+paquets durant la construcció. Això pot ser útil si s'utilitza un proxy, es
+vol desactivar la instal·lació de paquets recomanats per a estalviar espai,
+o hi ha la necessitat de controlar quines versions dels paquets s'instal·len
+mitjançant la tècnica pinning d'APT, per nomenar algunes possibilitats.
+
+2~ Fonts dels paquets
+
+3~ Distribució, àrees d'arxiu i mode 
+
+La distribució que es tria té una gran importància en els paquets que estan
+disponibles per a incloure en una imatge en viu. Només cal especificar el
+nom en clau, que per defecte és ${testing} per a la versió ${testing} de
+live-build. Qualsevol distribució disponible a l'arxiu pot ser especificada
+pel seu nom en clau aquí. (Veure {Termes}#terms per a més detalls.) L'opció
+#{--distribution}# no només influeix en l'origen dels paquets dins l'arxiu,
+sinó que també instrueix a live-build per a comportar-se segons sigui
+necessari per a construir cada distribució suportada. Per exemple, per a
+construir la distribució *{unstable}*, sid, s'ha d'especificar:
+
+code{
+
+ $ lb config --distribution sid
+
+}code
+
+A l'arxiu de la distribució, les àrees són les divisions principals de
+l'arxiu. A Debian, es tracta de #{main}#, #{contrib}# i #{non-free}#.  Només
+#{main}# conté el programari que és part de la distribució Debian, per tant
+és el valor per defecte. Es poden especificar un o més valors, per exemple:
+
+code{
+
+ $ lb config --archive-areas "main contrib non-free"
+
+}code
+
+És dona suport experimental a alguns derivats de Debian a través de l'opció
+#{--mode}#. Per defecte, aquesta opció és #{debian}# però només si s'està
+construint en un sistema Debian o en un sistema desconegut. Si s'especifica
+amb #{lb config}# que es vol construir un dels derivats suportats alehores
+es modificaran les opcions per a crear aquest derivat. Si per exemple
+s'utilitza #{lb config}# amb el mode #{ubuntu}#, s'utilitzarà el nom de la
+distribució i les àrees dels arxius del derivat especificat en lloc dels de
+Debian. El «mode» també modifica el comportament de live-build per a
+adaptar-lo als derivats.
+
+*{Nota:}* Els projectes per als quals s'han afegit aquests modes són els principals responsables de donar suport als usuaris d'aquestes opcions. El ${project}, al seu torn, dona suport de desenvolupament només sobre una base de millor esforç, basada en les informacions proporcionades pels projectes derivats ja que nosaltres no desenvolupem ni donem suport a aquests derivats.
+
+3~ Miralls de distribució
+
+L'arxiu de Debian es replica a través d'una àmplia xarxa de miralls a tot el
+món perquè la gent de cada regió pugui triar un mirall proper amb la millor
+velocitat de descàrrega. Cadascuna de les opcions #{--mirror-*}# governa
+quin mirall de distribució s'utilitzarà en les diverses etapes de la
+construcció. Recordar de {Etapes de la construcció}#stages-of-the-build que
+l'etapa *{bootstrap}* es quan el chroot s'omple inicialment per
+/{debootstrap}/  amb un sistema mínim i l'etapa *{chroot}* és quan
+s'utilitza el chroot per a la construcció del sistema de fitxers del sistema
+en viu. D'aquesta manera, s'utilitzen els miralls corresponents per a
+aquestes etapes, i més tard, durant l'etapa *{binary}* s'utilitzen els
+valors #{--mirror-binary}# i #{--mirror-binary-security}# substituint
+qualsevol mirall utilitzat en una etapa anterior.
+
+3~distribution-mirrors-build-time Miralls de distribució utilitzats en temps
+de construcció
+
+Per a establir els miralls de la distrubució utilitzats en temps de
+construcció perquè apuntin a una rèplica local, és suficient establir
+#{--mirror-bootstrap}# i #{--mirror-chroot-security}# de la manera següent.
+
+code{
+
+ $ lb config --mirror-bootstrap http://localhost/debian/ \
+          --mirror-chroot-security http://localhost/debian-security/
+
+}code
+
+El mirall per al chroot, especificat per l'opció #{--mirror-chroot}#, per
+defecte pren el mateix valor que #{--mirror-bootstrap}#
+
+3~ Miralls de distribució utilitzats en temps d'execució
+
+Les opcions #{--mirror-binary*}# governen els miralls de distribució que
+acaben a la imatge binària. Aquestes poden ser utilitzades per a instal·lar
+paquets addicionals mentre s'executa el sistema en viu. Els valors per
+defecte fan servir #{httpredir.debian.org}#, un servei que tria un mirall
+geogràficament a prop en funció, entre altres coses, de la familia de la IP
+de l'usuari i de la disponibilitat del mirall. Aquesta és una opció adequada
+quan no es pot predir quin serà el millor mirall per a tots els usuaris. O
+es pot especificar els valors propis com es mostra en l'exemple següent. Una
+imatge construïda a partir d'aquesta configuració només seria convenient per
+als usuaris en una xarxa on "#{mirror}#" és abastable.
+
+code{
+
+ $ lb config --mirror-binary http://mirror/debian/ \
+          --mirror-binary-security http://mirror/debian-security/ \
+          --mirror-binary-backports http://mirror/debian-backports/
+
+}code
+
+3~additional-repositories Repositoris addicionals
+
+És possible afegir més repositoris, ampliant les opcions de paquets més
+enllà dels disponibles en la pròpia distribució de destinació. Aquests poden
+ser, per exemple, per a backports, experimentals o paquets
+personalitzats. Per a configurar repositoris addicionals, crear els fitxers
+#{config/archives/your-repository.list.chroot}#, i/o
+#{config/archives/your-repository.list.binary}#. Igual que amb les opcions
+#{--mirror-*}# aquest regeix els repositoris utilitzats en l'étapa
+*{chroot}*  durant la construcció de la imatge, i a l'étapa *{binary}*, és a
+dir, per a ser utilitzades quan s'executa el sistema en viu.
+
+Per exemple, #{config/archives/live.list.chroot}# permet instal·lar paquets
+des del repositori d'instantànies de debian-live en el moment de construcció
+del sistema viu.
+
+code{
+
+ deb http://live-systems.org/ sid-snapshots main contrib non-free
+
+}code
+
+Si s'afegeix la mateixa línia a #{config/archives/live.list.binary}#, el
+repositori sera afegit al directori #{/etc/apt/sources.list.d/}# del sistema
+viu.
+
+Si aquests fitxers existeixen, són utilitzats de forma automàtica.
+
+També s'ha de posar la clau GPG utilitzada per a signar el repositori en
+fitxers #{config/archives/your-repository.key.{binary,chroot}}#.
+
+En cas de necessitar un APT pinning personalitzat, es poden col·locar les
+preferències APT en fitxers
+#{config/archives/your-repository.pref.{binary,chroot}}#, que seran afegits
+automàticament al sistema en viu al directori #{/etc/apt/preferences.d/}#.
+
+2~choosing-packages-to-install Selecció dels paquets a instal·lar
+
+Hi ha una sèrie de formes de triar els paquets que live-build instal·larà en
+la imatge, que abasta una varietat de necessitats diferents. Es pot
+simplement anomenar paquets individualment per a instal·lar en una llista de
+paquets. També es pot optar per utilitzar metapaquets a les llistes, o
+seleccionar-los utilitzant camps de control de fitxers de paquets. I,
+finalment, es poden copiar paquets com si fossin fitxers dins del arbre
+#{config/}#, que és un mètode que s'adapta perfectament a fer proves amb
+paquets nous o experimentals abans de afegirlos a un repositori.
+
+3~package-lists Llistes de paquets
+
+Les llistes de paquets són una forma eficaç d'expressar quins paquets han de
+ser instal·lats. La sintaxi de la llista suporta seccions condicionals que
+fa que sigui fàcil construir llistes i adaptar-les per al propi ús en
+múltiples configuracions. Els noms dels paquets també poden ser injectats a
+la llista amb ajudants de l'intèrpret d'ordres en temps de construcció. 
+
+*{Nota:}* El comportament de live-build a l'hora d'especificar un paquet que no existeix està determinat per la elecció que es faci de l'eina APT. Veure {Elegir apt or aptitude}#choosing-apt-or-aptitude per a més detalls.
+
+3~using-metapackages Ús dels metapaquets
+
+La forma més senzilla per a omplir la llista de paquets és utilitzar una
+tasca metapaquet mantinguda per una distribució. Per exemple:
+
+code{
+
+ $ lb config
+ $ echo task-gnome-desktop > config/package-lists/desktop.list.chroot
+
+}code
+
+Això reemplaça l'antic mètode de llistes predefinides de #{live-build}#
+2.x. A diferència de les llistes predefinides, els metapaquets no són
+específics del projecte Live Systems. Per contra, són mantinguts per grups
+d'especialistes que treballen dins la distribució i per tant, reflecteixen
+el consens de cada grup sobre els paquets que serviran millor a les
+necessitats dels usuaris. A més, abasten una gamma molt més àmplia de casos
+d'ús que les llistes predefinides que substitueixen.
+
+Tots els metapaquets tenen el prefix #{task-}#, de manera que una forma
+ràpida de determinar quins estan disponibles (encara que pot contenir un
+grapat d'entrades falses que coincideixin amb el nom, però que no són
+metapaquets) és fer coincidir el nom del paquet amb:
+
+code{
+
+ $ apt-cache search --names-only ^task-
+
+}code
+
+A més d'aquests, es troben altres metapaquets amb diverses
+finalitats. Alguns són subconjunts de paquets de tasques més àmplies, com
+#{gnome-core}#, mentre que altres són parts individuals especialitzades de
+un Debian Pure Blend, com els metapaquets #{education-*}#. Per a obtenir una
+llista de tots els metapaquets que hi ha a l'arxiu, instal·lar el paquet
+#{debtags}# i llistar tots els paquets amb l'etiqueta #{role::metapackage}#
+de la següent manera:
+
+code{
+
+ $ debtags search role::metapackage
+
+}code
+
+3~ Llistes locals de paquets
+
+Ja sigui afegint metapaquets a una llista, paquets individuals, o una
+combinació d'ambdós, totes les llistes de paquets locals s'emmagatzemen a
+#{config/package-lists/}#. Es pot utilitzar més d'una llista i això es
+presta molt bé als dissenys modulars. Per exemple, es pot decidir dedicar
+una llista a una elecció particular d'escriptori, l'altra a una col·lecció
+de paquets relacionats que puguin ser fàcilment utilitzats al damunt d'un
+escriptori diferent. Això  permet experimentar amb diferents combinacions de
+conjunts de paquets amb un mínim d'esforç, intercanviant llistes comunes
+entre els diferents projectes d'imatges en viu.
+
+Les llistes de paquets que es troben en aquest directori han de tenir el
+sufix #{.list}# per a ser processades, i a més a més un sufix d'etapa
+adicional #{.chroot}# o #{.binary}# per a indicar per a quina etapa és la
+llista.
+
+*{Nota:}* Si no s'especifica el sufix d'etapa, la llista s'utilitzarà per a ambdues etapes. Normalment, s'especifica #{.list.chroot}# de manera que els paquets només s'instal·laran al sistema de fitxers en viu i no hi haura una còpia extra del #{.deb}# en el medi.
+
+3~ Llistes locals de paquets per a l'etapa binary
+
+Per a crear una llista per a l'etapa binary, crear un fitxer amb el sufix
+#{.list.binary}# a #{config/package-lists/}#. Aquests paquets no
+s'instal·len al sistema de fitxers en viu però s'inclouen en el medi en viu
+al directori #{pool/}#. Un ús típic d'aquesta llista seria amb una de les
+variants del instal·lador non-live. Com s'ha esmentat anteriorment, si es
+vol que aquesta llista sigui la mateixa que la llista de l'etapa chroot,
+simplement utilitzar el sufix #{.list}#.
+
+3~generated-package-lists Generar llistes de paquets
+
+De vegades passa que la millor manera de crear una llista és generar-la amb
+un script. Qualsevol línia que comença amb un signe d'exclamació indica una
+ordre que s'executarà dins del chroot quan la imatge es construeix. Per
+exemple, es podria incloure la línia #{! grep-aptavail -n -sPackage
+-FPriority standard | sort}# en una llista de paquets per a produir una
+llista ordenada de paquets disponibles amb #{Priority: standard}#.
+
+De fet, la selecció de paquets amb l'ordre #{grep-aptavail}# (del paquet
+#{dctrl-tools}#) és tan útil que #{live-build}# proporciona un script
+#{Packages}# d'ajuda per motius de comoditat. Aquest script accepta dos
+arguments: #{field}# i #{pattern}#. Per tant, es pot crear una llista amb
+els següents continguts:
+
+code{
+
+ $ lb config
+ $ echo '! Packages Priority standard' > config/package-lists/standard.list.chroot
+
+}code
+
+3~ Ús de condicionals dins de les llistes de paquets
+
+Qualsevol de les variables de configuració de live-build emmagatzemades a
+#{config/*}# (menys el prefix #{LB_}#) poden ser utilitzades en sentències
+condicionals en les llistes de paquets. En general, això significa qualsevol
+opció #{lb config}# en lletres majuscules i amb guions canviats a guions
+baixos. Però a la pràctica, només tenen sentit les que influeixen en la
+selecció de paquets, com ara #{DISTRIBUTION}#, #{ARCHITECTURES}# o
+#{ARCHIVE_AREAS}#.
+
+Per exemple, per a instal·lar #{ia32-libs}# si s'especifica
+#{--architectures amd64}#:
+
+code{
+
+ #if ARCHITECTURES amd64
+ ia32-libs
+ #endif
+
+}code
+
+És possible fer un test d'un nombre de valors, per exemple per a instal·lar
+/{memtest86+}/ si s'especifica #{--architectures i386}# o #{--architectures
+amd64}#:
+
+code{
+
+ #if ARCHITECTURES i386 amd64
+ memtest86+
+ #endif
+
+}code
+
+També es pot provar amb variables que poden contenir més d'un valor, per
+exemple, per a instal·lar /{vrms}/ si s'especifica o #{contrib}# o
+#{non-free}# a través de l'opció #{--archive-areas}#:
+
+code{
+
+ #if ARCHIVE_AREAS contrib non-free
+ vrms
+ #endif
+
+}code
+
+No és possible el anidament dels condicionals.
+
+% FIXME:
+
+3~ Eliminar paquets durant la instal·lació
+
+Es pot crear llistes de paquets en fitxers amb els sufixos
+#{.list.chroot_live}# i #{.list.chroot_install}# dins del directori
+#{config/package-lists}#. Si hi ha una llista «live» i una llista «install»
+els paquets de la llista #{.list.chroot_live}# s'eliminaran amb un script
+ganxo després de la instal·lació (si l'usuari utilitza l'instal·lador). Els
+paquets de la llista #{.list.chroot_install}# seran presents tant en el
+sistema en viu com en el sistema instal·lat. Aquest és un cas especial per
+al programa d'instal·lació i pot ser útil si es té #{--debian-installer
+live}# establert en la configuració i es desitja eliminar paquets específics
+del sistema en viu durant la instal·lació.
+
+3~desktop-and-language-tasks Tasques d'escriptori i llenguatge
+
+Les tasques d'escriptori i el llenguatge són casos especials que necessiten
+una mica de planificació i configuració extra. Les imatges en viu són
+diferentes de les imatges de l'instal·lador de Debian en aquest sentit. A
+l'instal·lador de Debian, si el medi es va preparar per a obtenir un tipus
+d'entorn d'escriptori en particular, la tasca corresponent s'instal·larà
+automàticament. Per tant hi ha tasques internes #{gnome-desktop}#,
+#{kde-desktop}#, #{lxde-desktop}# i #{xfce-desktop}#, cap de les quals
+s'ofereixen al menú de #{tasksel}#. De la mateixa manera, no hi ha cap
+entrada de menú per a tasques de llengües, però l'elecció del idioma de
+l'usuari durant la instal·lació influeix en la selecció de les tasques de
+les llengües corresponents.
+
+En el desenvolupament d'una imatge en viu d'escriptori, la imatge sol
+arrencar directament a un escriptori de treball, les opcions d'escriptori i
+de llengua han estat fetes en temps de construcció, no en temps d'execució
+com en el cas del instal·lador de Debian. Això no vol dir que una imatge en
+viu no es pugui construir per a donar suport a diversos equips d'escriptori
+o diversos idiomes i oferir a l'usuari una opció, però això no és el
+comportament de live-build per defecte.
+
+Com que no hi ha cap ajust automàtic per a les tasques de llengua que
+incloguin coses com ara tipus de lletres específics per a una llengua o
+paquets de mètode d'entrada, si es vol, cal especificar-ho en la
+configuració. Per exemple, una imatge d'escriptori GNOME que contingui
+suport per al alemany podrie incloure les següents tasques metapaquets:
+
+code{
+
+ $ lb config
+ $ echo "task-gnome-desktop task-laptop" >> config/package-lists/my.list.chroot
+ $ echo "task-german task-german-desktop task-german-gnome-desktop" >> config/package-lists/my.list.chroot
+
+}code
+
+3~kernel-flavour-and-version Tipus i versió del nucli
+
+Depenent de l'arquitectura, s'inclouran per defecte en la imatge un o més
+tipus de nuclis. Es pot triar diferents tipus a través de l'opció
+#{--linux-flavours}#. Cada tipus té un sufix per a l'arrel per defecte
+#{linux-image}# per a formar el nom de cada metapaquet que al seu torn depèn
+d'un paquet del nucli exacte que s'ha d'incloure en la imatge.
+
+Així, per defecte, una imatge per a l'arquitectura #{amd64}# inclourà el
+metapaquet #{linux-image-amd64}# i una imatge per a l'arquitectura #{i386}#
+inclourà el metapaquet #{linux-image-586}#.
+
+Quan hi ha més d'una versió del paquet del nucli disponible en els arxius
+configurats, es pot especificar el nom d'un paquet del nucli amb l'opció
+#{--linux-packages}#. Per exemple, suposem que s'està construint una imatge
+d'arquitectura #{amd64}# i es vol afegir l'arxiu experimental amb propòsits
+de fer proves. Perquè es pugui instal·lar el nucli
+#{linux-image-3.18.0-trunk-amd64}# es podria configurar la imatge de la
+següent manera:
+
+code{
+
+ $ lb config --linux-packages linux-image-3.18.0-trunk
+ $ echo "deb http://ftp.debian.org/debian/ experimental main" > config/archives/experimental.list.chroot
+
+}code
+
+3~custom-kernels Nuclis personalitzats
+
+Es pot construir i incloure nuclis propis personalitzats, sempre que
+s'integrin en el sistema de gestió de paquets de Debian. El sistema de
+live-build no és compatible amb nuclis no construïts com paquets #{.deb}#.
+
+La manera apropiada i recomanable d'implementar els propis paquets del nucli
+és seguir les instruccions del #{kernel-handbook}#. Recordar que s'ha de
+modificar l'ABI i els sufixos del tipus apropiadament, i a continuació,
+incloure un conjunt complet dels packets que corresponen amb #{linux}# i
+#{linux-latest}# al repositori.
+
+Si s'opta per construir els paquets del nucli sense els metapaquets a joc,
+cal especificar una arrel #{--linux-packages}# apropiada com s'indica a
+{Tipus i versió del nucli}#kernel-flavour-and-version. Com expliquem a
+{Instal·lació de paquets modificats o de
+tercers}#installing-modified-or-third-party-packages, és millor si
+s'inclouen els paquets del nucli personalitzat en un repositori propi, tot i
+que les alternatives discutides en aquella secció també funcionen.
+
+Està més enllà de l'abast d'aquest document donar consells sobre com
+personalitzar un nucli. No obstant això, cal, almenys, assegurar-se que la
+configuració compleix els següents requisits mínims:
+
+_* Utilitzar una ramdisk inicial.
+
+_* Incloure el mòdul d'unió del sistema de fitxers (normalment #{aufs}#).
+
+_* Incloure tots els mòduls del sistema d'arxius requerits per la
+configuració (normalment #{squashfs}#).
+
+2~installing-modified-or-third-party-packages Instal·lació de paquets
+modificats o de tercers
+
+Si bé està en contra de la filosofia d'un sistema en viu, de vegades pot ser
+necessària la construcció d'un sistema amb versions modificades dels paquets
+que es troben al arxiu de Debian. Pot ser per a modificar o donar suport a
+funcions addicionals, les llengües o les marques, o fins i tot per a
+eliminar elements dels paquets existents que són indesitjables. De la
+mateixa manera, es poden utilitzar paquets de tercers per a afegir alguna
+funcionalitat personalitzada i/o propietària.
+
+Aquesta secció no cobreix l'assessorament en matèria de construcció o
+manteniment de paquets modificats. Però el métode de Joachim Breitner's 'How
+to fork privately' a
+http://www.joachim-breitner.de/blog/archives/282-How-to-fork-privately.html
+pot ser d'interès. La creació de paquets personalitzats es tracta a Debian
+New Maintainers' Guide at https://www.debian.org/doc/maint-guide/ i en
+altres llocs.
+
+Hi ha dues formes d'instal·lar paquets personalitzats modificats:
+
+_* #{packages.chroot}#
+
+_* L'ús d'un repositori APT personalitzat
+
+Utilitzar #{packages.chroot}#  és més fàcil d'aconseguir i útil per a
+personalitzacions "ràpides", però té una sèrie d'inconvenients, mentre que
+l'ús d'un repositori APT personalitzat és més costós en la quantitat de
+temps necessari per a posar-lo en marxa.
+
+3~ Fer servir #{packages.chroot}# per a instaŀar paquets personalitzats
+
+Per a instaŀar un paquet personalitzat, només s'ha de copiar al directori
+#{config/packages.chroot/}#. Els paquets que es troben dins d'aquest
+directori s'instal·laran automàticament en el sistema en viu durant la
+construcció - no cal especificar res més en cap altre lloc.
+
+Els paquets *{han de}* ser nomenats en la forma prescrita. Una manera simple
+de fer això és utilitzar #{dpkg-name}#.
+
+Utilitzar #{packages.chroot}# per a la instal·lació de paquets
+personalitzats té els seus desavantatges:
+
+_* No és possible utilitzar APT segur.
+
+_* Cal posar tots els paquets apropiats al directori
+#{config/packages.chroot/}#.
+
+_* No es adient per a l'emmagatzematge de configuracions de sistemes en viu
+en el control de revisió.
+
+3~ Fer servir un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats
+
+A diferència de #{packages.chroot}#, quan s'utilitza un repositori APT
+personalitzat s'ha d'assegurar que s'especifiquen els paquets en un altre
+lloc. Veure {Selecció dels paquets a
+instal·lar}#choosing-packages-to-install per a més detalls.
+
+Si bé crear un repositori APT per a instal·lar paquets personalitzats pot
+semblar un esforç innecessari, la infraestructura pot ser fàcilment
+reutilitzada en una data posterior per a oferir actualitzacions dels paquets
+modificats.
+
+3~ Paquets personalitzats i APT
+
+live-build utilitza APT per a instal·lar tots els paquets al sistema en viu,
+per tant, heretarà els comportaments d'aquest programa. Un exemple rellevant
+és que (assumint una configuració per defecte) si es dóna el cas que un
+paquet està disponible en dos repositoris diferents, amb diferents números
+de versió, APT triarà per a instal·lar el paquet amb la versió més alta.
+
+A causa d'això, s'aconsella augmentar el nombre de la versió dels paquets
+personalitzats als fixers #{debian/changelog}# per a assegurar-se que la
+versió modificada és la que s'instal·la en lloc d'una dels repositoris
+oficials de Debian. Això també es pot aconseguir mitjançant l'alteració de
+les preferències d'APT del sistema en viu - veure {APT pinning}#apt-pinning
+per a més informació.
+
+2~ Configurar APT en temps de construcció
+
+Es pot configurar APT a través d'una sèrie d'opcions que només s'apliquen en
+temps de construcció. (La configuració d'APT al sistema en funcionament en
+viu es pot fer de forma normal per als continguts del sistema en viu, és a
+dir, mitjançant la inclusió de les configuracions adequades a través de
+#{config/includes.chroot/}#.) Per a obtenir una llista completa, buscar les
+opcions que comencen amb #{apt}# a la pàgina del manual de #{lb_config}#.
+
+3~choosing-apt-or-aptitude Elegir apt o aptitude
+
+Es pot optar per utilitzar /{apt}/ o /{aptitude}/ a l'hora d'instal·lar
+paquets en temps de construcció. Quina utilitat s'usa es configura gràcies
+al argument #{--apt}# de #{lb config}#. Escollir el mètode d'implementació
+per al comportament preferit durant la instal·lació de paquets, la
+diferència notable és la forma en que es manegen els paquets que falten.
+
+_* #{apt}#: Amb aquest mètode, si un paquet que s'especifica falta,
+l'instal·lació de paquets fallarà. Aquesta és la configuració per defecte.
+
+_* #{aptitude}#: Amb aquest mètode, si s'especifica un paquet que falta,
+l'instal·lació de paquets tindrà èxit.
+
+3~ L'ús d'un proxy amb APT
+
+Una configuració típica d'APT és per a fer front a la construcció d'una
+imatge darrere d'un proxy. Es pot especificar el proxy per a APT amb les
+opcions #{--apt-ftp-proxy}# o #{--apt-http-proxy}# segons sigui necessari,
+per exemple,
+
+code{
+
+ $ lb config --apt-http-proxy http://proxy/
+
+}code
+
+3~tweaking-apt-to-save-space Afinar APT per a estalviar espai
+
+Pot ser necessari estalviar espai en el medi destinat a la imatge, en aquest
+cas una o altra o ambdós de les següentes opcions poden ser d'interès.
+
+Si no es vol incloure els índexs d'APT en la imatge, es poden omitir amb:
+
+code{
+
+ $ lb config --apt-indices false
+
+}code
+
+Això no influirà en les entrades de #{/etc/apt/sources.list}#, sinó
+simplement si #{/var/lib/apt}# conté els fitxers dels índexs o no. El
+desavantatge és que APT necessita aquests índexs per tal d'operar en el
+sistema en viu, així que abans d'executar per exemple #{apt-cache search}# o
+#{apt-get install}#, l'usuari primer ha fer un #{apt-get update}# per a
+crear aquests índexs.
+
+Si es considera que la instal·lació de tots els paquets recomanats infla
+massa la imatge, sempre que s'estigui preparat per a fer front a les
+conseqüències que s'analitzen a continuació, es pot desactivar aquesta opció
+per defecte d'APT amb:
+
+code{
+
+ $ lb config --apt-recommends false
+
+}code
+
+La conseqüència més important de desactivar els «recommends» és que
+#{live-boot}# i #{live-config}# recomanen alguns paquets que proporcionen
+una funcionalitat important utilitzada per la majoria de configuracions
+Live, com per exemple #{user-setup}# recomanat per #{live-config}# i que
+s'utilitza per a crear l'usuari en viu. En tots menys en els casos més
+excepcionals es necessita tornar a afexir almenys alguns dels recommends a
+les llistes de paquets o en cas contrari la imatge no funcionarà com
+s'espera, si és que funciona. Mirar els paquets recomanats per a cada un
+dels paquets inclosos en la construcció i si no s'està segur que es poden
+ometre, tornar a afegir-los a les llistes de paquets.
+
+La conseqüència més general aquí és que si no s'instal·len els paquets
+recomanats per un paquet determinat, és a dir, "els paquets que es troben
+junts amb aquest en totes les instal·lacions a menys que siguin inusuals"
+(Debian Policy Manual, secció 7.2), alguns paquets que en realitat són
+necessaris per als usuaris del sistema Live poden ser omesos. Per tant,
+suggerim revisar la diferència que desactivar els paquets recomanats té en
+la llista de paquets (veure el fitxer #{binary.packages}# generat per #{lb
+build}#) i tornar a incloure a la llista els paquets que falten que haurien
+de ser instal·lats. Si només es vol deixar de banda un petit nombre de
+paquets recomanats, es pot deixar els «recommends» activats i establir una
+prioritat pin d'APT negativa en els paquets seleccionats per a impedir la
+seva instal·lació, com s'explica a {APT pinning}#apt-pinning.
+
+3~ Passar opcions per a apt o aptitude
+
+Si no hi ha cap opció #{lb config}# per a modificar el comportament d'APT de
+la manera què es necessita, es pot utilitzar #{--apt-options}# o
+#{--aptitude-options}# per a passar opcions a l'eina APT
+configurada. Consultar les pàgines dels manual #{apt}# i #{aptitude}# per a
+més detalls. Tenir en compte que ambdues opcions tenen valors per defecte
+que s'hauran de mantenir, a més de les opcions que es proporcionen. Així,
+per exemple, suposant que s'ha inclòs algun paquet de
+#{snapshot.debian.org}# per a fer proves i es vol especificar
+#{Acquire::Check-Valid-Until=false}# perquè APT no es queixe de que el
+fitxer #{Release}# ja ha caducat es podria fer com en el exemple següent,
+afegint la nova opció després del valor per defecte #{--yes}#:
+
+code{
+
+ $ lb config --apt-options "--yes -oAcquire::Check-Valid-Until=false"
+
+}code
+
+Consultar les págines del manual per a entendre completament aquestes
+opcions i quan utilitzar-les. Això és només un exemple i no s'ha
+d'interpretar com un consell per a configurar la imatge. Aquesta opció no
+seria adequada, per exemple, per a una versió final d'una imatge en viu.
+
+Per a configuracions més complicades que impliquen opcions #{apt.conf}# pot
+ser adequat crear un fitxer #{config/apt/apt.conf}#. Consultar també les
+altres opcions #{apt-*}# per a tenir algunes dreceres convenients per a les
+opcions que es necessiten amb freqüència.
+
+3~apt-pinning APT pinning
+
+Com a referència, llegir primer la pàgina del manual
+#{apt_preferences(5)}#. Es pot configurar APT pinning durant la construcció,
+o bé durant l'execució. En el primer cas, crear #{config/archives/*.pref}#,
+#{config/archives/*.pref.chroot}#, i #{config/apt/preferences}#. Per al
+segon cas, crear #{config/includes.chroot/etc/apt/preferences}#.
+
+Suposem que s'està construint un sistema en viu ${testing} però es necessita
+que tots els paquets «live-» que acaben dins de la imatge binària
+s'instal·lin desde sid en temps de construcció. Cal afegir sid a les fonts
+d'APT i fer un pin dels paquets live amb una prioritat més alta, però tots
+els altres paquets amb una prioritat més baixa que la prioritat per defecte
+de manera que només els paquets que es vol s'instal·lin desde sid en el
+moment de la construcció i tots els altres es prenguin de la distribució de
+destinació, ${testing}. Això es pot aconseguir de la manera següent:
+
+code{
+
+ $ echo "deb http://mirror/debian/ sid main" > config/archives/sid.list.chroot
+ $ cat >> config/archives/sid.pref.chroot << EOF
+ Package: live-*
+ Pin: release n=sid
+ Pin-Priority: 600
+
+ Package: *
+ Pin: release n=sid
+ Pin-Priority: 1
+ EOF
+
+}code
+
+Una prioritat pin negativa evitarà que un paquet s'instal·li, com en el cas
+que no es vulgui un paquet que és recomanat per un altre paquet. Suposem que
+s'està construint una imatge LXDE afegint #{task-lxde-desktop}# a
+#{config/package-lists/desktop.list.chroot}# però no es desitja que al
+usuari se li demani que guardi les contrasenyes wifi al keyring. Aquesta
+llista depèn de /{lxde-core}/, que recomana /{gksu}/,  que al seu torn
+recomana /{gnome-keyring}/. Si es vol omitir el paquet recomanat
+/{gnome-keyring}/, es pot fer mitjançant l'addició de les següents línies a
+#{config/apt/preferences}#:
+
+code{
+
+ Package: gnome-keyring
+ Pin: version *
+ Pin-Priority: -1
+
+}code